Una circumstància habitual en política, com a mínim en les democràcies, és que un polític pot aconseguir una cosa important pel seu país, la seva regió, la seva ciutat, o per un determinat sector de població, i qui ho inaugura o implementa és un successor, que fins i tot pot ser un adversari polític o d’un partit diferent. Això, però, és també una ocasió d’evidenciar grandesa i generositat, la de fer allò que es considera bo pels ciutadans, per al país, el territori o la ciutat, sense pensar si l’impulsor serà el mateix qui ho inaugurarà i, en conseqüència, en traurà rèdit electoral o, com a mínim, prestigi i reconeixement personal.
Ho aplico al relleu a l’alcaldia de Tortosa. Mar Lleixà és la nova alcaldessa i crec que ha ocupat el càrrec en un moment dolç per a ella, perquè li dona avantatge sobre
predecessors.
M’explico. Si no es malmet, té a punt d’inauguració o d’iniciació una sèrie d’actuacions que són resultat de les tasques dels dos batlles precedents. Quan s’inaugura una obra (local), qui ho fa i llueix, qui té especial visibilitat, és l’alcalde o alcaldessa del moment, encara que aquella hagués estat promoguda pels anteriors. Com també, si alguna cosa va malament, qui rep les garrotades és l’alcalde en funcions, tot i que potser les causes que ho han provocat siguin prèvies al seu mandat.
Faig un repàs d’assumptes que poden beneficiar la imatge de Mar Lleixà en un període proper, i segur que me’n deixo alguns.
– En dates molt immediates es podrien inaugurar l’ampliació i reforma de l’auditori Felip Pedrell, el segon pàrquing de l’estació ferroviària i, si no es torna a endarrerir, el circuit ciclista de les muralles. De fet, totes s’arrosseguen des de l’alcaldia de Meritxell Roigé encara que l’equip posterior hi hagi introduït modificacions.
– En poc temps es poden posar en marxa algunes obres significatives que tenen resolt finançament i tramitació, no són de gran dimensió i poden estar llestes en mesos: la zona lúdica amb reforma de l’avinguda de Lleida obrint la ciutat al riu, la pista d’atletisme a Jesús, una primera acció als Josepets (amb uns recursos obtinguts per gestions de la mateixa Mar Lleixà), o posar el marxa el trenet elèctric amb finalitats turístiques.
– Al llarg de l’any es poden iniciar algunes actuacions a la zona antiga amb els recursos de la Llei de barris. També es poden posar en marxa les obres d’algun dels blocs de pisos socials, sobretot el del carrer Sant Felip Neri, anunciat des de fa molt temps.
Al marge d’obres estrictament municipals, n’hi ha de més dimensió d’altres administracions. L’ampliació de l’hospital Verge de la Cinta, les obres del qual es reprenen ara, després de l’aturada. O la reforma del Parador de Turisme de la Suda. Des de l’ajuntament han d’impulsar i pressionar per tal que vagin de pressa. Sobre el nou hospital, anar adquirint els terrenys i deixar llesta tota la burocràcia que implica el canvi de destinació, tenint clar que començar el nou hospital al barri de Sant Llàtzer tardarà uns quants anys. Pensar en un inici immediat és no viure en la realitat.
El mateix, anar apretant a la Generalitat en el projecte del nou pont i en què vagi programant i licitant més trams de la C-12 convertint-la en una via 2+1.
I el que en la meva opinió és el major repte per l’alcaldessa, el desenvolupament econòmic. Aquest ha estat un gran dèficit del darrer equip govern. En més de dos anys i mig no han pogut anunciar ni una sola nova empresa al polígon Catalunya Sud (o al Baix Ebre), no s’ha començat a construir la fàbrica Lucta ja anunciada en els darrers mesos de Meritxell Roigé, i fa unes setmanes, a instàncies de la CUP, van tenir el poc sentit comú de debatre al ple municipal de forma negativa sobre Kronospan, la més important inversió de la zona, mostrant molt poca sensibilitat cap al desenvolupament econòmic i l’acollida d’empreses.
D’una altra banda, pròpia la tramitació de l’ampliació del Catalunya Sud, de la creació d’un ramal ferroviari… va amb una lentitud escandalosa.
O, un altre aspecte lligat de forma directa al desenvolupament i creació de llocs de treball, els Portals de Tortosa. La compra de la darrera parcel·la per Lidl ha extingit el terreny disponible. La senyora Lleixà es pot preguntar i tindre una solució: si dintre d’un mes una empresa comercial proposés instal·lar-se a Tortosa, quin lloc i terreny li puc oferir (o autoritzar que s’hi ubique) per a no perdre la inversió?
